Exprés de Portbou
Som claror primera de l’alba,
dos perfils trencant a besllum
sobre un lleu alenar de brisa marina.
Som vapor condensat en andanes de glaç,
aire rúfol que vetlla impacient
al pas de combois solitaris.
Un deliri de vagons despoblats,
covat en furtius trajectes nocturns.
Som un temps d’estació.
De via morta sense retorn
ni hores ni dies
ni horitzó conegut.
Pancho
Comentarios
Publicar un comentario